Un conill com a mascota. Entrevista a la veterinària Ester Barrio

“Són molt afectuosos, et venen a demanar carícies i se’t posen al damunt perquè els acaronis”.Dins l’equip de veterinaris del Dispensari Veterinari del Vallès, l’Ester Barrio és l’especialista en animals exòtics, rosegadors i petis mamífers.

“Xinxilles, hàmsters, conills d’índies, conills i fures sobretot. I en casos puntuals potser un esquirol i algun rèptil”. En aquesta entrevista, l’Ester ens explica tot el que sap sobre conills, una mascota força habitual en els darrers anys, especialment a les llars on hi ha nens.

Quins són els avantatges de tenir un conill com a mascota?

Són animals que no cal treure a passejar a l’exterior, estan molt bé dins de casa i són bones mascotes per als nens. Sempre n’hem tingut com a pacients, però últimament han augmentat el nombre de visites.

Quines races són les més habituals?

Normalment els miniatura, anomenats toys, o els beliers, petitons i d’orelles llargues. A vegades també el conill corrent que el venen com a petit i després creix molt i es transforma. Ara això potser ja no passa tant, ho controlen una mica més.

Com són els conills?

Solen ser dòcils i diuen que són molt intel·ligents. La immensa majoria són molt afectuosos, et venen a demanar carícies i se’t posen al damunt perquè els acaronis. En rares ocasions en trobes algun d’agressiu. En general com a animals de companyia són molt agradables.

Què és millor mascle o femella?

En principi és indiferent. En el mascle el problema és –com passa també amb els gats- que orina per tot arreu si està en zel i la femella si no l’esterilitzes pot donar problemes a llarg termini, però per la resta el seu comportament és el mateix.

És a dir que és aconsellable esterilitzar-los?

Si. En el cas del mascle per evitar el marcatge continu i en la femella perquè ovula quan el mascle la munta i si no les munta no ovulen per la qual cosa tenen zels persistents i poden donar problemes greus a llarg termini, fins i tot amb perill per la seva vida. A més, si tens mascle i femella es reprodueixen molt ràpidament.

És veritat que sempre els creixen les dents?

Sí. han de tenir una bona dieta perquè facin un bon llimat i sobretot és molt important de petits controlar que les dents tinguin un bon tancament, perquè sinó a la llarga això els suposa un problema i se’ls han d’arrencar o tractar-les constantment cada mes.

Quines són les principals atencions que necessita un conill?

Bàsicament necessiten tenir sempre menjar -fenc sobretot- i aigua per anar bevent i que no es deshidratin. Desprès segons si són de pèl llarg o curt dona més o menys feina raspallar-los perquè no es tinguin nusos.

Què hem de tenir en compte per a la seva alimentació?

Han de menjar sobretot fenc i una certa quantitat de pinso. Quan ja són adults el pinso és un 25 % de la dieta i si estan en creixement una miqueta més. Després és molt important que mengin verdura fresca: pebrot vermell, les fulles dels espinacs, bledes, les fulles de la pastanaga.

I la pastanaga?

També, però jo sempre recomano al propietari que es mengi ell la pastanaga i deixi les fulles pel conill que li agraden més. Si poden escollir tiren més al  verd. L’escarola també els agrada molt.

I pel que fa a la higiene, els hem de banyar?

No es recomana banyar-los excessivament i se’ls ha d’ensenyar des de petits. Solen llepar-se i netejar-se ells mateixos. També els podem passar un petit drap amb una mica d’aigua tèbia, sobretot a l’estiu, però no s’aconsella un bany amb sabó neutre, si de cas un d’específic per a conills i a vegades és millor un bon raspallat que no molta aigua.

I des del punt de vista veterinari, quines atencions necessiten?

Cal desparasitar-los cada cert temps. Si és un animal que viu sol i no surt massa al carrer n’hi ha prou un cop cada sis mesos, però si conviu amb altres animals o surt sovint a fora millor s’aconsella fer-ho cada tres mesos. També cal vacunar-los.

Cada quan els hem de portar al veterinari?

S’aconsella fer un control un cop l’any, bàsicament per vacunació o fer una revisió general. Després ja depèn de si tenen problemes d’oclusió dental o alguna altre cosa, però normalment amb 1 o 2 cops l’any n’hi ha prou.

Quines són les malalties més comunes que afecten els conills?

El més habitual són els trastorns digestius a causa d’una mala alimentació, perquè no prenen prou fenc o no fan una dieta correcta. Necessiten tenir sempre menjar als budells i sinó tenen molèsties. També tenen problemes de dentadura i de pell.

Transmeten alguna malaltia a les persones?

Igual que qualsevol altre animal poden transmetre paràsits que donen problemes digestius, però són menys freqüents que en altres mascotes, sobretot si no surten a l’exterior. De totes maneres sempre s’aconsella a la primera visita fer un control de femtes per descartar que hi hagi paràsits. També poden transmetre problemes de pell com fongs o sarna, però igual que qualsevol altra animal o persona.

Quines vacunes els hem de posar?

Nosaltres aconsellem les de la febre hemorràgica i mixomatosi.

Quan temps viuen?

Els petitets de 6 a 8 anys i els grans uns 8 a 10. Darrerament ha augmentat l’esperança de vida, però com a màxim poden arribar als 12 anys.

Com els hem de tenir a casa?

Normalment aguanten més les baixes temperatures que les altes. No es recomana temperatures per damunt dels 28-30 graus ja que comencen a patir bastant i aquí en ple estiu hi arribem amb facilitat. Aconsellem instal·lar-los en un lloc fresc de la casa, que no sigui prop de les calefaccions. El que no els és bo és que a l’hivern s’estiguin durant el dia a dintre de casa amb la calefacció i que després a última hora del vespre se’ls tregui a l’exterior. Aquest canvi sobtat de temperatura no el toleren bé.

Han de fer exercici?

Sí. No s’aconsella treure’ls a passejar com un gos, perquè són porucs i s’espanten força, tot i que sempre hi ha excepcions. Es recomana més que durant el dia es moguin de 2 a 3 hores, en un espai adequat, ampli, com una terrassa o un pati.

Com han de ser les seves gàbies?

Cal que s’hi puguin bellugar còmodament, que sigui el més gran possible dins l’espai que tinguem. L’ideal és que dormin dins la gàbia, més que res perquè no deixen de ser rosegadors i si els deixem lliures per fora podem tenir alguna sorpresa amb les coses de casa. S’aconsella que estiguin a la gàbia quan dormen, quan no som a casa o quan no podem estar per ells.

Els podem educar?

Realment els podem ensenyar poca cosa però si que poden aprendre a orinar en una safata. Les caques és més difícil. Però com que tenen la bufeta petita i es despisten bastant el més aconsellable és posar varies safates repartides per la casa perquè si està molt lluny no hi arriben a temps. També els podem ensenyar a que vinguin cridant-los si utilitzem una llaminadura o alguna cosa que li agradi molt, però poques coses més podran aprendre.