Teràpies naturals. Entrevista amb la veterinària Sonsoles Pons

“Crec que la medicina natural és menys nociva per a l’animal”

IMG_1100El primer contacte de la veterinària Sonsoles Pons amb les teràpies naturals es va produir l’any 1993 quan, un cop acabada la carrera, el seu pare l’enviava a França a fer un stage amb tres veterinaris: a Nyons, a Hendaye Plage i a Paris. Tots tres tractaven només amb medicina veterinària natural. “Jo no la coneixia, a la facultat no s’estudiava, pràcticament ni se’n parlava. I en vaig quedar enamorada, perquè aquella manera de treballar, totalment diferent a la que jo havia après, mirava l’animal en el seu conjunt i no només la seva malaltia”.

Què entenem per medicina veterinària natural?

Quan parlo de teràpies naturals aplicades a la veterinària em refereixo a totes aquelles que no són l’al·lopàtica que coneixem tots: pot ser acupuntura, homeopatia, fitoteràpia, nutricioteràpia. Jo utilitzo les dues medicines, però si puc una mica més la natural perquè crec que és menys nociva per a l’animal.

Com decideixes quin tractament seguir en cada cas?

IMG_1096Sempre pregunto primer perquè venen al consultori i quin és el motiu de consulta. També valoro una mica el pacient que tinc al davant i el seu propietari, ja que no tothom està disposat a fer una medicina que no sigui al·lopàtica. I llavors començo una exploració exhaustiva de l’animal, de dalt a baix, i a partir d’aquí el tracto.

Venen expressament al Dispensari per la medicina natural?

Sí, hi ha molta gent, cada vegada més. I també hi ha gent que no ve per aquest motiu i que surt amb les seves boletes o les seves agulles posades.

Hi ha malalties més indicades que altres per tractar amb la medicina natural?

Tot o pràcticament tot és tractable de les dues maneres, tant al·lopàtica com natural. Però és veritat que on tenim més facilitat de poder actuar els veterinaris que fem medicina no al·lopàtica és en malalties cròniques que no reaccionen amb l’altra medicina, és a dir quan ja s’ha provat tot i l’animal no tira endavant. Però això no vol dir que amb aquestes medicines no es pugui tractar una malaltia aguda, hiperaguda o fins i tot un constipat mateix o una tos de les caneres.

Així doncs aquestes malalties es poden tractar també amb la medicina natural?

Igual o millor que amb al·lopatia.  Però a vegades el client no ho vol o requereix més feina o és més difícil diagnosticar un animal i donar-li per exemple el producte homeopàtic adequat per les seves característiques que no donar-li un antibiòtic i prou. L’antibiòtic és el mateix per a tots, en canvi la medicina natural significa que aquell animal en concret necessita aquell producte en concret per aquell constipat en concret.

Fins a quin punt és important l’alimentació en les teràpies naturals?

Cada cop estic més convençuda que és ben veritat allò del que “som el que mengem”. L’alimentació és en un 80-85 % la salut de l’animal. Ara hi ha molta controvèrsia sobre si cal donar pinsos, llaunes, menjar ecològic o i fins i tot menjar casolà als animals. Però un cop més estem en el mateix: segons el tipus de patologia que tingui l’animal, jo aconsello una alimentació o una altra: a vegades pot ser pinso, a vegades llauna, o també alimentació casolana, o fins i tot alimentació en fresc, en la que cada vegada estem treballant més.  Els pinsos són bons perquè ho porten tot, però la matèria de dins està molt morta i hi ha animals que necessiten una matèria viva, per això aconsellem aquestes dietes ja preparades amb carn fresca, verdura fresca, llegums fresques o carbohidrats.

Són cars els tractaments amb teràpies naturals?

No són ni més ni menys cars que l’al·lopatia. Quan es tracta de patologies cròniques l’animal ha d’anar més al veterinari tant si es tria un tipus de medicina o un altre. I les medicacions si fa o no fa també surten al mateix preu o fins i tot més barates perquè, per exemple els antiinflamatoris són més cars.

Tu ets especialista també en dermatologia veterinària. Aquestes teràpies són especialment indicades per a problemes de la pell?

La dermatologia l’he estudiat moltíssim perquè suposa aproximadament el 60% de les visites que venen a la consulta. Qualsevol problema dermatològic es pot tractar de les dues maneres però, com que hi ha molta patologia crònica de pell, molta al·lèrgia i molta atòpia, amb homeopatia o acupuntura el tractament és més agradable o no cal inflar l’animal de cortisona, antihistamínics o ciclosporines que està demostrat que, a la llarga, fan mal a l’animal. Si tinc l’oportunitat, en aquests casos m’encanta poder utilitzar la medicina natural.

 

Categoria/es: