Siamès, el príncep dels gats

Amb l’ajuda la especialista del Dispensari Veterinari, Sonsoles Pons parlem del gat siamès i de la seva experiència amb la Sidy, una gateta que va tenir fa uns anys.

file9211272827719Procedent de l’antic regne de Siam –l’actual Thailàndia-, allà el gat siamès era reservat només a les famílies de la realesa i conservat curosament al palau reial. D’aquest país va ser exportat a Europa, sovint com a regal de diplomàtics a les corts del vell continent. Al segle XX, ja totalment integrat, es va llençar a la popularitat.

De port noble i esvelt i seductors ulls blaus, quan neix el siamès és completament blanc. És a partir del cinquè dia quan comença a definir-se el color del seu pelatge en algunes parts del seu cos. Els més habituals són el marró, el blau, el xocolata, el beige o el crema.

És una raça extremadament felina”, la defineix la veterinària. “Són molt fibrats, marquen tots els seus músculs, recorden molt a una pantera o a un tigre. Es nota que venen dels felins, tot i no tenir els colors” .

El siamès, mogut i joganer

DSC00393El siamès és el més extravertit dels gats domèstics, de caràcter fort i gens tranquil.

Per a la Sonsoles Pons “també el seu caràcter té un component molt felí. Li agrada el joc, la caça, el moviment, necessita estar constantment en acció. Cal buscar-li sempre entreteniment i li atreuen molt totes les joguines específiques per a gat”.

Al siamès li agrada la companyia i té terror a la soledat. Es deprimeix si no se li fa cas i és capaç de perseguir el seu amo per tota la casa per tal que se li pari atenció. Mostra molt d’afecte, però alhora és també molt possessiu.

La Sidy era molt sociable amb mi, la seva mestressa, però més que la toqués o acariciés el que volia és que jugués amb ella”, recorda la Sonsoles. “I amb els estranys era poc o gens sociable, si la molestaven no li costava massa treure les ungles i era capaç fins i tot d’atacar”.

Socialitzar al siamès

Per això, s’aconsella socialitzar-los de seguida des de cadells, per tal que s’habituïn a la vida envoltats d’humans. Amb els nens poden arribar a gaudir molt si juguen plegats, però cal que aprenguin a conèixer-los.

Jo ja la tenia a casa quan van néixer els meus fills i, com que la tenia educada, no va ser difícil que s’hi adaptés. Cal tenir en compte, però, que si bé els agrada jugar, no són tan receptius a que els toquin”.

El siamès, un gat molt sa

Pel que fa a la seva constitució el siamès és un gat extremadament sa. “La seva esperança de vida molt llarga, són molt longeves. Si els cuides amb una bona alimentació i els mantens ben vacunats i desaparasitats. La Sidy va viure fins als 18 anys”.

A més, tenir cura de la higiene del siamès és tasca fàcil, doncs com la majoria de gats és molt net. Només requereix que se li raspalli una mica el pèl un parell de cops per setmana.

Quant a alimentació,  no és necessari donar-li un pinso específic per a aquesta raça. El que sí que és important parar atenció a les característiques de l’animal. També cal tenir en compte als seus hàbits de vida a l’hora d’escollir.

Jo li donava un pinso comercial d’alta gamma, primer per animals no esterilitzats i després per esterilitzats perquè tenia tendència a engreixar-se. Ja de gran vaig passar a donar-li un pinso sènior de règim, per protegir-li el ronyó, ja que els gats de forma general en pateixen bastant. A la meva gateta no li agradaven massa les llaunes humides ni el menjar casolà”.

 

Fitxa de raça

Talla: mitjana

Pes: de 2,5 a 5,5 kg

Cap: Triangular, morro fi, nas llarg i recte, orelles amples i punxegudes, ulls ametllats de tipus oriental de color blau intens. Coll llarg i prim.

Cos: Longilini, de tipus oriental, esvelt, elegant, flexible, musculós. Potes llargues i fines.

Cua: llarga i fina

Pelatge: pèl curt, fi, sedós, consistent i brillant

 

Categoria/es: 
Etiquetes: