Rafa Ríos, auxiliar veterinari a l’hospital de Rubí

Només fa 9 mesos que es va incorporar al Dispensari Veterinari del Vallès com a auxiliar veterinari i sembla que hi porti anys. Inquiet i disposat, el Rafa Ríos es mou amunt i avall de l’hospital, sempre allà on en necessiten, pendent de donar un cop de ma amb els animals, de tenir el material a punt i al seu lloc, de fer una moixaina als hospitalitzats... Una figura que ja s’ha fet indispensable per al bon funcionament del nostre engranatge intern.

Quina és la feina de l’auxiliar veterinari?

La nostra missió és de suport als veterinaris en tot el que necessitin. Des de subjectar un animal o treure mostres, fins a fer radiografies o medicar els hospitalitzats. Hem de mantenir-ho tot net, que el material sigui al seu lloc, veure l’evolució dels animals, ajudar en les operacions... tot això és feina de l’auxiliar. Diguem que el que no podem fer és atendre consultes o operar, però ens ocupem de tota la resta!

Com ha estat la teva incorporació al Dispensari?

M’he adaptat molt ràpidament. La meva experiència anterior m’ha estat molt útil i el que no sé ho pregunto als veterinaris. La figura de l’auxiliar és bàsica en un grup com el Dispensari Veterinari del Vallès i tots han confiat de seguida en mi. Malgrat que només soc a l’hospital de  Rubí, com que aquí hi ha rotació, he treballat amb tots els veterinaris ja sigui a l’hospital o quan em necessiten a consulta també.

Com s’han adaptat ells a tu?

Molt bé. Tot i ser un centre gran i amb força moviment, el tracte és molt agradable i familiar. Aquí treballem en equip, ens sentim molt còmodes i els nostres pacients també.  A més, des que hi sóc jo, els veterinaris ja només han d’atendre pacients i ocupar-se de les qüestions mèdiques, jo ja m’encarrego de la resta de detalls. L’auxiliar és una figura molt necessària de suport al veterinari.

La feina en un hospital veterinari

Aquest és el teu primer contacte amb un hospital veterinari?

És el primer hospital on treballo tot i que abans havia treballat en un altre centre fent una feina similar. La veritat és que el dia a dia de l’hospital és apassionant.

I com valores les instal·lacions?

En equipaments el Dispensari Veterinari del Vallès està molt avançat. A més, si veig que hi ha algun aparell que queda una mica desfasat o que falla, com que sóc jo el primer que se n’adona, aviso i es posa remei.

Els estudis de l'auxiliar veterinari

Com va començar la teva vinculació amb aquesta professió?

Vaig fer un curs d’auxiliar veterinari en una acadèmia. A Espanya aquests estudis no estan regulats de manera oficial, no hi ha cap escola que et doni formació ni titulació. Hi ha algunes acadèmies privades que et donen un títol si pagues, però legalment la nostra professió no existeix. I després has de buscar-te la vida per aprendre. Jo he tingut la sort de que em va sortir molt bé.

On vas continuar l’aprenentatge?

Em vaig buscar les pràctiques en un centre de rèptils a Sabadell on tractàvem iguanes, serps i altres animals exòtics. En comptes dels tres mesos de pràctiques obligatoris vaig estar-hi gairebé un any, fins que el negoci va tancar. En aquest temps vaig aprendre moltíssim! No és que l’atenció mèdica dels exòtics sigui més complicada que la d’altres animals però has d’estar especialitzat.

Queda clar que adores els animals!

Sí! Ara només tinc un gos i un gat, però tota la vida m’han agradat i sempre hi he conviscut. Amb els animals sempre he tingut experiències agradables, molt millors que les que tingut amb les persones. Això no vol dir que no hagi tingut alguna queixaladeta però... ja se sap són coses de l’ofici!