Races: El conill belier

És el més gran de la varietat nana de conill domèstic, especialment reconeixible pel seu tret més característic: les orelles llargues i arrodonides que li cauen tot fregant-li les galtes. En parlem en aquest post amb la veterinària Esther Barrio, especialista en petits mamífers, i amb la família de l’Elisenda Pons, que des de fa dos anys conviu amb el Brownie, un tranquil conill belier de tons amarronats.

img_4868El Belier és el més comú dels conills nans de companyia. Amb un pes mig que oscila entre els 2 – 2,5 kg, n’hi ha diverses varietats i colors. «El més habitual és el de pel curt», explica la veterinària Esther Barrio, «tot i que ara es comença a veure molt també el de pel llarg, un creuat d’angora. Son animals tranquil·líssims i molt sociables habitualment, que no acostumen a donar cap problema, només cal vigilar una mica amb l’alimentació, ja que tenen tendència a engreixar-se».

«El Brownie, el nostre conill Belier, té dos anys i és extremadament tranquil» ens explica l’Elisenda. «Juga molt amb el gat, sempre estan junts i es fan companyia. Habitualment el deixem que campi al seu aire per la terrassa. Al matí quan ens llevem ens pica a la persiana perquè l’obrim i de seguida entra per centrar-se en el seu passatemps preferit: donar voltes a la cuina entrant per una porta i sortint per l’altra. També li agrada molt observar el que passa al carrer, s’hi pot estar llargues estones, concentradíssim»

És fonamental que la rutina del Belier inclogui l’exercici físic i que la seva dieta incorpori el farratge o fenc i la fruita i verdura fresques. «Només cap al vespre se li ha de permetre menjar un grapadet de gra, però quant més en mengi més exercici haurà de fer i, en aquells casos en que no el puguin treure massa, cal donar-n’hi molt poquet», recomana la veterinària

El Brownie, als seus dos anys, ha superat ja el pes mig d’aquesta raça. «Menja pinso variat, verdura i li agraden molt les fulles de pastanaga i qualsevol mena de planta que trobi a la terrassa. També es deleix per les barretes que tenim a la botiga del Dispensari», comenta la seva propietària.

En aquells casos en que el conill ha de fer vida forçosament a la gàbia, l’Esther aconsella que s’opti per un model de dimensions adequades que li permeti bellugar-se còmodament i que se segueixin les recomanacions de les professionals les botigues veterinàries que proporcionaran el recinte més adequat per a cada mascota.

«A més, a dins de la gàbia és aconsellable posar una pedra de minerals, per reforçar el calci, sobretot quan són petits o en el cas de les famelles prenyades», explica la veterinària. «Al terra no hi poseu sorra dels gats perquè els seria molt perjudicial si se la mengessin. El millor és omplir-la amb uns sticks de fusta, que absorveixen l’orina, i al damunt una mica de palla, un abeurador de tub, i una menjadora allargada on posar-li el fenc».

Les orelles, el seu punt delicat

12375078_501949256632416_5023431875237213532_oEl conill belier viu uns 10 anys. Pel que fa a les atencions veterinàries cal desparasitar-lo periòdicament, un o dos cops l’any, especialment si surt molt o està en contacte amb altres animals, i mantenir-lo al dia de vacunació. «Les vacunes són les mateixes que les dels altres conills: la de la mixomatosi dos cops l’any i la vírica hemorràgica un cop l’any, especialment indicada si hi ha altres conills», assenyala la veterinària.

Per tal que llimin i esmolin les dents, a més del fenc, són molt efectius els palets de fusta d’arbres fruiters que no estigui tractada. A més, és fonamental mantenir un control periòdic de les orelles perquè, al tenir-les caigudes, estan més predisposats a les infeccions. «Cal vigilar que estiguin netes i si les veieu brutes ens pregunteu i us recomanarem un producte especial per netejar-les o li fariem un tractament, però sobretot no li poseu bastonets que li podrieu fer mal». No és estrictament necessari banyar-los, però sí que als de pèl llarg cal raspallar-los cada dia o cada dos dies.

Els conills Belier necessiten temperatures moderades, no els va bé ni molta calor ni molt fred. «La seva gàbia la tenim col·locada en un lloc estratègic de la terrassa, a l’ombra i aixoplugat dels corrents d’aire. Només si fa molt fred, plou fort o fa una calorada l’entrem a dins», comenta l’Elisenda.

I si voleu fer-li un regal... que sigui alguna joguina per mastegar o rosegar!

Fitxa tècnica

Característiques

Pes: 2-3,5 kg kg

Alçada: 38-60 cm

Orelles llargues i caigudes

Pel: curt i llarg

Caràcter: Tranquil i sociable

Categoria/es: 
Etiquetes: