Quim Menzinger, nou cap de l’hospital 24 Hores

El Quim Menzinger es va incorporar al Dispensari Veterinari del Vallès el passat mes de febrer substituint l’Héctor Hernando com a responsable i coordinador de l’Hospital 24 Hores de Rubí. Després de passar uns dies treballant plegats per tal que el Quim pogués conèixer el funcionament del centre, ara ja està plenament adaptat i gaudint de la seva nova feina, tal com ens explica en aquesta entrevista.

Parla’ns primer de la teva trajectòria professional.

Doncs he fet una mica de tot. Vaig començar com a veterinari d’escorxadors i de grans animals però després vaig fer un gir i ara ja fa 14 anys que em dedico als petits animals.

Has treballat en altres hospitals veterinaris?

He treballat en gairebé tots els camps: veterinària hospitalària, consultoris... Vaig estar 7 anys en un hospital, he tingut la meva clínica pròpia i he estat en altres dues clíniques, a Vilafranca i a Sant Cugat.

Tens alguna especialitat?

M’agraden molt els animals i sobretot gaudeixo amb la medicina interna i la cirurgia. I també sóc especialista en dermatologia com l’Héctor.

Com valores aquestes primeres setmanes al Dispensari?

D’entrada m’ha impactat molt el volum de feina que hi ha. Aquí a l’hospital gairebé no parem ni per dinar. Per mi és una feina molt interessant i molt maca, aquest dia a dia, les urgències, les operacions...

Què en penses del nostre centre?

Estic realment impressionat amb tot l’equipament de que disposa l’hospital. Dóna molta confiança i seguretat poder treballar amb els millors aparells: analítiques, raigs x, ecògrafs... El fet de tenir laboratori propi amb una persona especialitzada i dedicada només a les analítiques també és un gran avantatge perquè traiem sang i en poca estona tenim els resultats, i molt fiables a més a més.

I això dóna també tranquil·litat als clients.

Evidentment. És un hospital de nivell, ja es veu pel volum de feina, si no funcionés bé no tindria aquesta quantitat de pacients. A més, aquí hi he trobat companys molt professionals i treballadors, gent molt maca que estima els animals i se sap posar en la pell del client, que el sap escoltar i que li dóna totes les facilitats per que tan ell com el seu animal se sentin a gust.

Què és el que més t’agrada de la feina com a veterinari?

Tot en general, però sobretot m’agrada fer el seguiment dels casos, veure com evolucionen positivament després del tractament aplicat. És molt gratificant quan pots donar bones notícies als propietaris.

Com acabes de fer ara mateix amb els amos d’aquesta gosseta?

Sí, la pobreta va venir en braços, portava dies malament i sense menjar, pintava molt negre: tenia un ovari que s’havia tumorat i havia crescut. L’hem hagut d’operar, fer transfusió i ara sembla que s’està recuperant tot i que estarà encara uns dies hospitalitzada. Els seus amos han vingut a visitar-la i han marxat molt contents perquè veuen que, dins de la gravetat, ha anat responent. Aquestes coses omplen molt.

També ets especialista en dermatologia, quins consells donaries als propietaris de mascotes que viuen a la zona del Vallès.

Sobretot és molt important que tinguin cura de la prevenció dels paràsits externs (puces i demés). Especialment aquest hivern que no ha estat gens fred, n’hi ha hagut tot l’hivern. I molt de compte amb la Leishmània! Aquí estem en una zona d’alta incidència i és un aspecte que cal vigilar i insistir especialment en la prevenció.

I, ja per acabar, una pregunta personal que no podem obviar, tens mascota?

Tinc un gos, una barreja de husky al que li diem Bowie perquè, com el David Bowie, té un ull de cada color. Ara té set anys i el vaig adoptar d’una gossera de Barcelona. Aleshores era un animal amb moltes pors però ha millorat moltíssim.