Leishmania, precaucions i tractament

“Donat que som en una zona molt endèmica per a la Leishmania recomanem prendre totes les precaucions”

LeishmaniaLa Leishmania és una malaltia incurable, que afecta principalment els gossos, molt estesa a la zona mediterrània. Al Dispensari Veterinari del Vallès us volem conscienciar sobre la gravetat d’aquesta afectació entre tots aquells que tenen cura dels animals.

En  aquesta entrevista parlem amb Cristina Garcia de la Leishmaniosi canina i felina. La veterinària atén, des de fa uns quants anys, les vostres mascotes a les clíniques de Sant Cugat, Barberà, Can Cuiàs i a l’hospital d’urgències de Rubí.

Què és la Leishmania?

És una malaltia parasitària greu produïda per un protozou que afecta principalment els gossos. Es transmet només per la picada d’un mosquit, el flebòtom, i és endèmica de la zona mediterrània. Tot i així, cada cop està més estesa en zones de la península on abans no n’hi havia i on ja ha arribat el  flebòtom. Ara, excepte a Canàries, a tota la península es poden veure casos de Leishmania.

Això té a veure amb la climatologia?

Sí, de fet tenen més risc de patir la picada del mosquit els gossos que viuen o passegen per determinats llocs on hi ha matèria seca i humitat. És a dir, en  jardins amb aigua retinguda o amb fulles mortes, rieres o parcs.

I també depèn de l’època de l’any i l’hora a la que surten a l’exterior. El flebòtom pica més a l’estiu -quan hi ha més risc és al principi i al final- i al vespre o a primera hora del matí. Aquests són moments molt habituals de passejar el gos, ja que no fa tanta calor.

Afecta només els gossos?

Podria afectar altres animals o a persones inmunodeprimides  si els piqués el flebòtom però són casos molt infreqüents. Els gossos són els més propensos.

Símptomes de la Leishmania

Quins símptomes presenta?

Hi ha dos tipus de simptomatologia. Per una banda, pot donar lesions cutànies evidents i fàcils de detectar per al propietari del gos.

Per altra banda, poden produir-se lesions viscerals que passen més desapercebudes. Aquestes apareixen més tard, quan la malaltia està més avançada i per tant és més greu. En aquests casos afecta directament a òrgans interns donant, per exemple, problemes renals.

Per això aconselleu fer la prova de detecció de la Leishmània?

LeishmaniaSí, és molt important el diagnòstic precoç. Existeixen diferents proves. La mes habitual es la serologia juntament amb l’examen clínic de l’animal. Es tracta d’una analítica de sang per detectar si hi ha anticossos contra la Leishmania.

Prevenció de la Leishmania

Es fa a tots els gossos aquesta prova?

Nosaltres, per prevenció, incloem una serologia gratuïta cada any per a tots els gossos durant la visita de vacunació de la V7 i la ràbia. Els traiem una mica de sang i fem la prova.

Al Dispensari Veterinari del Vallès recomanem a tots els propietaris que la facin ja que d’aquesta manera podem detectar precoçment la malaltia en els gossos que no presenten símptomes.

Quines mesures de prevenció es poden prendre contra la Leishmania?

Doncs com que no n’hi ha cap que sigui el 100% eficaç, el més aconsellable és combinar tot el que tenim. Per començar tenim els repel·lents de mosquits que ja fa temps que existeixen, tant en collaret com en pipeta. Aquesta darrera cal posar-la cada tres setmanes ja que passat aquest temps deixa de tenir efectivitat.

Recentment ha sortit la vacuna, que el que fa és estimular el sistema immunitari de l’animal. Així, si el flebòtom li pica i li transmet la malaltia el seu sistema immunitari està preparat per lluitar-hi.

I, fins i tot hi ha un xarop, que fa que s’estimulin les defenses.  És a dir, que en arribar la primavera cal extremar les mesures: collaret, pipetes, xarop i vacuna.

Vacuna de la Leishmania

Com i quan cal administrar la vacuna?

El primer cop cal posar-ne 3 dosis. Cada dosi s’administra cada tres setmanes i després de la tercera dosi ha de passar un mes perquè sigui efectiva. Això vol dir que hem de començar a vacunar a l’hivern  perquè els gossos estiguin protegits en arribar la primavera. Després ja es vacuna només un cop l’any una dosi de record.

Té efectes secundaris?

LeishmaniaAlguns. Normalment no son greus, com les reaccions al·lèrgiques, se’ls inflama la cara o els surten unes faves, Es poden mitigar amb antihistamínics i antiinflamatoris el dia abans de la vacuna.

També hi ha altres reaccions que són vasovagals, en les que el gos pateix com un desmai, a vegades perquè es posa nerviós. Això espanta molt als propietaris però normalment es recuperen sense problemes. De fet pot passar amb qualsevol altra vacuna o medicament. I, molt puntualment, es podrien donar reaccions més fortes.

Es posa a tots els gossos?

Només a aquells que ho vulguin els seus propietaris, no és obligatòria. Alguns prefereixen estalviar-se-la i optar per altres mètodes, però és important recalcar que amb els collars i pipetes no n’hi ha prou i també donen efectes secundaris.

Alguns gossos són al·lèrgics al collaret i no se’ls pot posar perquè se’ls irrita tota la pell. Les pipetes també poden donar alguna reacció, tot i que és més infreqüent. I, donat que som en una zona molt endèmica per a la Leishmaniosi, recomanem prendre quantes més precaucions millor.

Com actua el xarop?

El xarop es dona un cop al dia durant un mes i després es va repetint cada quatre mesos. Caldria començar l’administració al febrer per tal de coincidir amb la temporada d’estiu.

Actua de manera similar a la vacuna, tot estimulant el sistema immunitari i les defenses per tal que, si després d’haver pres totes les precaucions el flebòtom transmetés la Leishmania al gos, el seu sistema immunitari estigui preparat per lluitar contra la malaltia.

Tractament de la Leishmania

Què passa si el gos ha agafat la malaltia?

El més recomanable és fer les serologies per detectar-la abans que estigui avançada. Així tenim més possibilitats d’èxit perquè hi ha vegades que ja no és reversible.

De fet, gràcies a la detecció precoç, cada cop hi ha menys morts per Leishmània. Si l’agafem a temps i la tractem el gos pot viure molts anys i morir per una altra causa, sempre i quan la controlem.

Així doncs, és una malaltia crònica?

Si, perquè no es cura. Amb els tractaments el que fem és paralitzar-la però el cos de l’animal no arriba mai a eliminar la Leishmania. La malaltia queda latent i en qualsevol moment podria tornar a desenvolupar-se.

En gossos que la tinguin convé utilitzar igualment repel·lents o xarop, perquè si li tornés a picar el mosquit podria tornar a desenvolupar-se una altra vegada o empitjorar. En aquests casos, però, recomanem no posar la vacuna, de fet abans de vacunar es fa una serologia per comprovar que siguin negatius.

Etiquetes: