“La desparasitació és l’única mesura eficaç per prevenir les giàrdies”

La Victòria Carreras és una espavilada veterinària que, com diuen els seus companys, “s’ha posat les piles en quatre dies”. Va entrar a treballar al Dispensari Veterinari ara fa uns sis mesos i combina la seva activitat entre l’Hospital de Rubí, als matins, i la clínica de Can Cuiàs a les tardes. Precisament en aquest barri de Montcada i Reixac, ha observat una important incidència de les giàrdies, uns paràsits interns que provoquen infeccions intestinals molt molestes en els animals. En aquesta entrevista ens explica com podem tractar-los i prevenir-los.

Què són les giàrdies?

Són uns paràsits que s’infiltren al sistema digestiu dels animals –bàsicament dels gossos i gats- amb la finalitat de sobreviure i causen una infecció de la mucosa gastrointestinal que anomenem giardiosi. Són extremadament contagiosos. Les nostres mascotes s'infecten a través de l'aigua i el terra contaminats per femtes d’altres animals, quan ho oloren o llepen. Si sortiu pel bosc, una font de transmissió pot ser l’aigua de tolls i basses contaminada per la fauna salvatge lliure.

Quins símptomes els provoca?

Sobretot afeccions del sistema gastrointestinal: vòmits freqüents, pèrdua de gana, i diarrees amb femta aquosa i molta fortor que poden anar acompanyades de mucositat a causa de l'absorció inadequada dels aliments. A vegades també donen febre i, a causa de la debilitat, pèrdua d’energia i caiguda del pèl.

Com diagnostiquem la giardiosi?

Quan venen a la consulta amb aquests símptomes, de seguida procedim a fer un examen coprològic de les femtes per valorar si hi ha presència d’aquests paràsits. Recollim les caques durant tres dies consecutius per tal de determinar si hi ha ous de giàrdies. Si el primer dia ens surt positiu ja diagnostiquem giardiosi i no n’analitzem més, però pot ser que el resultat sigui un fals negatiu, i per això cal seguir fins a tres dies. Les mostres les enviem a Rubí, on la Nèlida Ciurana les analitza al laboratori. Si els resultats són positius, ja podem determinar el tractament.

Quin tractament cal aplicar per combatre les giàrdies?

El tractament és una mica llarg: 10 dies d’antibiòtic, parem 10 dies i seguim 10 dies més. Després d’aquesta segona dosi tornem a repetir el coprològic per veure si ja les hem eliminat. Les giàrdies són uns paràsits molt resistents i pot ser que no les haguéssim eradicat del tot. Si l’anàlisi de les femtes ens torna a sortir positiu hem de canviar d’antibiòtic i tornar a començar.

Cal prendre altres precaucions durant el tractament?

Sobretot cal extremar la higiene i prendre mesures a casa: netejar bé amb lleixiu el llitet, el terra o el bol del menjar. També cal saber que si en una mateixa casa hi conviuen diversos animals gairebé segur que tots estaran infectats, per tant directament els hem de tractar a tots. És molt important acabar el tractament fins al final i repetir l’examen de les femtes, per assegurar-nos que els paràsits han estat del tot eradicats, perquè a vegades encara que haguem aturat els símptomes l’animal continua essent portador i més endavant pot tornar a sorgir la infecció.

Deixa seqüeles aquesta malaltia?

No, però hi ha animals que, si el seu sistema immunològic queda debilitat, després són més propensos a patir giàrdies o en poden ser portadors.

Es poden transmetre als humans les giàrdies?

Si, la giardiosi és una zoonosi, és a dir una malaltia que es pot transmetre a les persones, sobretot als nens que juguen amb la mascota, a gent gran o a gent amb problemes d’immunodeficiències. Tot i que no són greus, els símptomes són molestos.

Quines mesures de prevenció hem d’adoptar per evitar que la nostra mascota agafi giàrdies?

El més important és desparasitar els animals cada tres mesos, tant els gossos com els gats, encara que no surtin habitualment al carrer. La desparasitació és l’única mesura eficaç per prevenir les giàrdies. I per evitar la disseminació dels paràsits, cal recollir sempre les caques del carrer. La falta d’higiene és la principal causa de la proliferació de les giàrdies.

Cal tenir cura també de l’alimentació?

Això per descomptat. Sempre és millor donar un pinso de qualitat, perquè s’absorbeix més bé i fa que la mucosa gastrointestinal sigui més resistent a les infeccions. Els animals estan contínuament en contacte amb aquests paràsits, però això no vol dir que sempre s’infectin i es posin malalts. Cal saber que l’alimentació determina el 80% de la salut dels animals. Si els estem donant un pinso bo, ens assegurem un bon sistema immunològic i evitem que caiguin malalts més sovint.