Husky, un gos amb personalitat pròpia

Enviat per Dispensari el dl., 04/12/2017 - 16:00

Ara que ha començat el fred, volem recuperar aquest article sobre els huskies, els gossos de la neu. Ha passat un any i mig des que el vam publicar, i les coses han canviat a casa l’Ester i el José Luís. Van perdre l’Esquitx i ara tenen un nou husky a la família, el Fincht. Us expliquem també la història d’aquest magnífic exemplar

La Nit de Nadal farà un any que va morir l’Esquitx. El José Luis i l’Ester van sentir molt la seva pèrdua i després d’uns mesos de dol van decidir adoptar-ne un altre. El Fincht és més jove, acaba de fer 8 anys, però la seva vida competitiva ja ha acabat. Ara gaudeix d'un merescut descans després que la seva activitat ha estat d’allò més intensa, amb un campionat del món inclòs també.

El Fincht va arribar a Terrassa el passat mes de març. Al principi, a la ciutat l’espantava qualsevol soroll: els cotxes i l'activitat del carrer, el xiulet del microones a casa… “S’amagava sota el llit i no volia sortir”, explica l’Ester, “però amb paciència i l’ajuda de la Paz s'ha anat socialitzant i està molt més tranquil. Té molt de caràcter però és de genètica noble”.

La Paz també està molt gran, doncs a l’agost va fer 12 anys i el passat mes de gener li van diagnosticar una malaltia al fetge. “Però té encara molta vitalitat, força i ganes de viure”, assegura l’Ester.

Per saber-ne més, llegiu-vos l'article original publicat el 13 de juny de 2016:

“Tot va començar fa uns 10 anys. Vaig pujar a La Molina i vaig conèixer un home que es dedica al mushing."

"Sempre m’havia agradat el husky. No només pel seu aspecte, que és guapíssim, sinó també per com és per dins. Per l’esport que fa i per com es guanya el seu menjar diàriament. Aquella visita em va canviar la vida”.

El husky és una raça de gos amb gran semblança al llop, provinent del nord est de Sibèria (Chikotka, Rusia). Per les seves característiques acostuma a viure en llocs de clima fred. Gràcies a les seves excel·lents condicions físiques tradicionalment se l’ha entrenat per tibar dels trineus. A la Molina, l’amic del José Luis López porta més de 30 anys dedicant-s’hi professionalment.

“Va anar a Alaska a buscar el seu primer husky. Des d’aleshores els cria i els ensinistra per córrer i dedicar-los a la competició de mushing. Van a França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Suècia.... Fa equips, els posa en un remolc i els porta amunt i avall. A la Cerdanya viuen en un gran terreny tancat, cadascun a la seva parcel·la, i conviuen en ramada, com una gran família”.

La jubilació del husky

Després d’aquella primera visita, el José Luis es va emportar a casa, a Terrassa, un husky jubilat que havia estat campió del món. “Ja tenia 13 anys i em va durar un any i tres mesos. En veure que havia estat tan feliç aquí els seus darrers temps de vida, vaig tornar a la Cerdanya i vaig agafar una femella. Al cap de poc temps, com que ella enyorava la seva parella, em vaig portar aquest mascle que tinc ara, l’Esquitx. Després va ser ella qui va morir i vaig anar a buscar aquesta, la Paz, que a l’agost farà 12 anys”.

A partir dels deu anys, els gossos que es dediquen al mushing s’han de jubilar. Per això el José Luis i la seva parella, l’Esther, perruquera canina al Dispensari Veterinari, han decidit cuidar-se’n.

“Si poguéssim en tindríem més. Els donem una altra vida, perquè allà quan ja no corren ni competeixen se senten que no valen i es deprimeixen. Aquí estan relaxats, gaudeixen dels seus passeigs, dormen, mengen, i nosaltres mirem que no els falti de res. S’ho mereixen perquè ja han treballat molt. I, com que són gossos molt sociables, aquí gaudeixen descobrint, olorant, experimentant... fins i tot els portem a veure el mar”.

Primitiu, sociable i intel·ligent

El husky és de temperament amable i obert, tranquil i extremadament intel·ligent. “Són molt diferents de les altres races. Molt propers al llop, són primitius i tenen molt arrelat el concepte de ramada. Cal saber-los portar perquè han d’estar a tot arreu, han de saber-ho tot, són molt actius. Per això, és molt important educar-los bé, amb disciplina però amb afecte. I un cop ja t’entenen et donen molt”.

L’Esther coincideix amb el José Luis. “Són molt tranquils, submisos, confien molt en nosaltres. Conviuen encantats els nostres fills i els nostres dos gats, entenen perfectament que som la seva família. Això sí, no han perdut el seu instint predador i si troben un gat pel carrer o algun altre animaló cal tenir-nos ben agafats perquè s’hi llencen al darrera”.

També en l’alimentació se’ls respecten el seus gustos més primaris. A la Cerdanya, després dels 6 mesos de l’alletament se’ls comença a donar una barreja de carn picada crua, aigua i pinso.

“A l’any ja se’ls dóna pollastre cru que els aporta molta fibra i els va bé pel fred i per l’esport. Nosaltres els posem menjar dos cops al dia, al matí i a la nit. Normalment s’alimenten de pinso. Ella, com que està castrada de fa poc, pren pinso light, i també els donem pollastre cru perquè és al que els han acostumat”.

Un gos fàcil de cuidar

Habitualment, el husky necessita poques atencions, sobretot si han dut una vida sana i a l’aire lliure com és el cas de l’Esquitx i la Paz.

“Tot i que ja són grans, només trepitgem el veterinari per les revisions i vacunacions. L’única excepció ha estat una operació de la Paz, que va tenir un embaràs amb avortament i li vam haver de treure uns tumors”.

A més són gossos molt nets, no cal banyar-los massa perquè se’ls debilita la capa de la pell que els protegeix, tant del fred com de la calor.

“Només cal raspallar-los el pèl cada dos dies amb una carda de pues metàl·liques folrades al final per no fer-los mal a la pell”, explica l’Esther. “La primera raspallada se li fa a contrapèl per treure la capa morta i la segona en la direcció del pel per deixar-lo ben pentinat”.

Juganers, àgils i amb gran resistència, el husky gaudeix molt a l’aire lliure, fet que el converteix en excel·lent company per sortir a fer senderisme, a córrer o amb bicicleta.

“Necessiten els seus passeigs dos cops al dia, si pot ser millor sempre a la mateixa hora per tal de mantenir una rutina i com a mínim una hora. Nosaltres també els portem al camp o a la muntanya amb el cotxe, els encanta”.

Per al José Luís aquests gossos han esdevingut el seu centre d’atenció. S’ha convertit en ensinistrador de husky i quan pot s’escapa a la Cerdanya a ajudar el seu amic.

“És que es fan estimar, són nobles, estan molt equilibrats, protegeixen els dèbils... I us podria explicar moltes històries i vivències que he tingut amb ells. Són un exemple a seguir, són la meva família, la meva vida”.

Fitxa Tècnica

No es pot obviar la bellesa d’aquesta raça canina. El pelatge espès i brillant del husky, les orelles ben dretes, la musculatura fibrada i els intensos ulls, majoritàriament blaus o color mel, els fan especialment atractius.