Gemma Ruiz, perruquera veterinària del Dispensari

Apassionada dels animals i de la seva feina com a perruquera del nostre centre veterinari de Barcelona, la Gemma Ruiz està encantada de poder conciliar la vida laboral i la familiar. Fa unes setmanes es va reincorporar després de la baixa de maternitat de la seva segona filla i se’n surt prou bé perquè, segons les seves paraules “posant-hi ganes s’arriba a tot”.

Quan comença la teva feina al Dispensari Veterinari del Vallès?

Vaig entrar a treballar al Dispensari de Barcelona com a perruquera veterinària l’any 2011. És a dir que a alguns clients els faig la higiene del seu gos des de fa més de cinc anys! Al principi treballava a tot el dia, però des que vaig tenir l’Emma, la meva filla gran, faig jornada reduïda, tres matins i dues tardes.

Com descriuries la feina a la perruqueria de Barcelona?

Per a una perruquera veterinària és molt gratificant ja que hi ha molta varietat de races, bàsicament de gossos i cada raça té el seu estàndard per arreglar-los d’una manera determinada. Aquí la clientela acostuma a seguir aquesta línia i els porten de manera regular. Això ens permet arreglar-los macos sense haver de fer tallades dràstiques perquè el mes següent tornaran a venir. També tenim uns quants gossos mestissos que donen molt de joc per inspirar-te i crear. És a dir que hi ha molta varietat.

I també tens uns quants gats.

Sí, em porten bàsicament gats de pel llarg que necessiten més atencions, sobretot gats perses. Alguns venen cada mes, i d’altres un cop l’any perquè li tallem ben curtet i els duri força temps.

I què creus que valoren més els clients de la nostra perruqueria?

Crec que sobretot els agrada tenir la seguretat de que, a més de ser perruquers, siguem veterinaris. Els dona molta tranquil·litat deixar els seus animals en un centre on hi ha especialistes en salut animal, pel fet que si li veiem alguna cosa estranya durant la sessió sempre podem fer la consulta amb el veterinari.

I això també us dona seguretat als perruquers.

Sí, perquè si li veiem algun símptoma estrany a la mascota sabem que ho podem comentar amb el veterinari o demanar-li ajuda. Per exemple si tenim una orella que pensem que potser caldria medicar, una ungla que està clavada, alguna infecció, dermatitis o un èczema. La nostra experiència treballant al costat de veterinaris fa que coneguem molt bé quan hi ha algun senyal d’atenció que pugui indicar alguna patologia.

D’altra banda, com que també tenim la botiga, podem utilitzar els tractaments necessaris i aplicar-li al moment a l’animal de manera adequada. Tenir-ho tot a l’abast és un avantatge: perruqueria, botiga i pinsos i atenció mèdica.

I també feu força servei a domicili.

Sí, sobretot amb clients del barri que viuen a prop. Els anem a buscar el gos i els el tornem net i polit. Alguns són gent gran que tenen més dificultats per sortir al carrer.

Ets mare de dues nenes, l’Emma i la Irati, com portes la conciliació de la maternitat amb la feina?

La conciliació és difícil per a totes les famílies i amb tot tipus de feines. Tot i així, nosaltres tenim els avis, que ens donen un cop de ma. A més, posant-hi ganes s’arriba a tot. Ja sabem que són uns anys, mentre les nenes siguin petites, que haurem d’anar organitzant-nos. Però és una feina que m’agrada molt, és una passió i la gaudeixo cada dia. Mai he volgut deixar-la. Tenir una feina que t’agradi tant és un avantatge perquè a l’hora de conciliar no em costa gens.

I a més amb vosaltres viuen dues gosses...

Els gossos m’han agradat sempre. Quan em vaig independitzar en menys d’un mes ja en tenia un, i ara ja en són dos: l’Ada, una Llebrer espanyol i la Lisa, una Gossa de tura. Són molt bones i tranquil·les, es porten molt bé amb les nenes. Per a nosaltres, que ens apassionen els gossos, el fet de veure les nostres filles créixer amb elles és una gran satisfacció.

I les nenes els han agafat afecte?

La relació que es crea entre els nens i els gossos és molt maca. Els gossos els ajuden en el seu creixement, a tenir més empatia. I a més és una bona manera d’ensenyar-les a assumir les seves primeres responsabilitats. Per exemple l’Emma ens acompanya en els passeigs o els dona el menjar. I fins i tot a vegades les disfressa i pentina i juga com si fossin nines. Les gosses es deixen fer de tot, ens ho posen molt fàcil.