Fòbia als petards, com podem ajudar la nostra mascota?

Entrevista al veterinari Carles Vargas 

Amb l’arribada del bon temps les nostres mascotes comencen a patir els ensurts dels primers petards de la temporada: les berbenes al carrer, les finals de futbol... i encara els queda la traca final: la revetlla de Sant Joan, una nit que molts gossos passen amagats sota el llit, d’altres donant voltes neguitosos, i que a alguns els pot arribar a provocar reaccions violentes. El doctor Carles Vargas, de l’equip del Dispensari Veterinari del Vallès, t’explica com pots ajudar la teva mascota a calmar, i fins i tot a superar, aquesta fòbia tan comuna als sorolls estridents.

Perquè s’espanten tant els animals amb els petards?

IMG_2315El que els passa als animals és que tenen por davant un so fort i desconegut com pot ser un petard, els trons d’una tempesta o la botzina d’un cotxe. Generalment quan són cadells no s’espanten tant i aquesta por s’adquireix a mida que van creixent i són conscients del que els envolta. Com que no estan acostumats a aquestes estridències reaccionen amb por.

Com els afecta?

Els provoca una pujada d’estrès, els puja el nivell de catecolamines i  molts no ho saben gestionar. Poden destrossar objectes, o la por els fa amagar-se en un racó o sota el llit o, els que reaccionen pitjor, poden fins i tot arribar a mossegar. Aquest nivell d’ansietat no els és bo, i a la llarga podria arribar a agreujar altres patologies que pugui patir l’animal més endavant.

Els passa a tots els animals?

Els pot passar a tots, gossos i gats s’espanten per igual. Però els gats ja estan més acostumats a viure a l’interior i tenen els seus amagatalls, per això no ens sorprèn quan s’amaguen, els ho respectem i actuem amb normalitat. Bàsicament el problema el tenim amb els gossos, ja que a vegades aquesta reacció ve potenciada per l’actuació dels mateixos propietaris que el volen sobreprotegir o que sobredimensionen aquesta por per estar massa pendents.

Com ens hauríem de comportar, doncs?

No hem de capficar-nos i els hem de deixar tranquils, que vegin que actuem amb naturalitat i que no li donem importància. Si som al carrer, mantenir-nos calmats i no tibar de la corretja. Si som a casa, deixar-los que s’amaguin si volen, ja que vegades se senten millor a les fosques o en silenci.

Quines recomanacions específiques donaries per a la nit de Sant Joan?

fireworks3El millor és habilitar-los una zona a casa, el seu cabàs o un llit si el tenen o el transportin si s’hi senten segurs, i deixar-los allà sense atabalar-los massa, però si aquell dia es volen ficar sota un llit a l’habitació més fosca de la casa també els hem de deixar fer. En aquests casos es parla sempre de que es creen la seva cova i els l’hem de respectar. També podem ajudar-los i amortir el so en la mesura del possible: baixar les persianes, tancar portes i finestres, posar música tranquil·la i insonoritzar al màxim perquè no sentin tant el soroll de fora.

Poden ajudar en aquests casos les feromones?

Sí, són productes amb spray o difusor que desprenen substàncies similars a les feromones maternes. Ajuden a tranquil·litzar-los i ens permeten crear un ambient més acollidor. A les nostres botigues en trobareu per gos i per gat.

Els podríem medicar?

Si l’animal és molt ansiós o ja sabem d’altres anys que es posa molt histèric -de fet hi ha animals que s’ho passen molt malament- llavors sí que podem recórrer a la medicació. Hi ha tranquil·litzants o ansiolítics, però sempre se’ls han d’administrar sota prescripció veterinària perquè cada cas és diferent. Per exemple en cadellets o en animals vells o cardiòpates no es recomana, de fet estaria contraindicat. Fa uns anys es donava un relaxant muscular però es va demostrar que és contraproduent perquè, tot i que l’animal no és mou, a nivell de cap no el tranquil·litza i segueix essent conscient i retroalimentant aquesta por. S’han de fer servir ansiolítics, però sobretot cal consultar-ho abans amb el veterinari.

Hi ha algun remei natural?

Sí, hi ha comprimits que són derivats d’herbes que no tenen contraindicacions. Però el que no es pot fer és prendre’ls el mateix dia. Tots els tractaments naturals s’han de començar com a mínim la setmana abans de la nit en qüestió i li aniran fent efecte poc a poc. Aquesta potser és l’opció més recomanable.

Podem educar-los perquè superin aquesta por?

Sí són cadells és el més aconsellable, forma part del seu procés de socialització. Els animals s’haurien de familiaritzar amb els sorolls de manera positiva. És a dir, exposant-los a tot tipus de soroll i després premiant-los amb allò que més els agradi. És un procés de positivització del so que no els agrada amb menjar, joguines, etc. Els cadells en el període de socialització són com una esponja i tot el que els puguis ensenyar a en aquella època els permetrà afrontar les situacions de millor manera. De fet, els gossos que assisteixen a exposicions o concursos i  que estan acostumats a tota mena de sorolls tenen menys problemes.

I si ja són adults?

Serà més difícil però podem intentar-ho poc a poc. No s’aconsella una teràpia de xoc agressiva un dia de berbena, sinó aprofitar situacions, per exemple un petard aïllat, o un dia de trons que estiguem tranquils a casa, o una botzina d’un cotxe i, amb naturalitat, donar-li una llaminadura o alguna joguina, un premi perquè estigui entretingut i associï el moment del soroll amb coses agradables.

 

 

Etiquetes: