El xip
El microxip és el DNI de l’animal de companyia i la millor garantia de poder-lo recuperar en cas de pèrdua. El xip és com un granet d’arròs i per protocol es posa al costat esquerra del coll. El col·loca el veterinari de manera subcutània i sense anestèsia i les nostres auxiliars recullen les dades de l’animal i omplen el formulari amb tota la informació que s’envia a al Registre General d´Animals de la Generalitat de Catalunya, on tenen el control de tots els animals registrats.
El xip té una numeració visible quan passes el lector i, vinculades a aquesta numeració, hi ha totes les dades del propietari i de l’animal. Els veterinaris poden accedir a l’arxiu si, per exemple, una persona els porta un gos que s’ha trobat. Així evitem anar a la policia o a la protectora ja que a l’arxiu estarà registrat el telèfon del propietari.
El xip és obligatori i és molt important posar-lo i donar-lo d’alta. Sovint es donen casos de gent que compra cadells, els posa el xip però no els ha donat d’alta. En aquest cas només és un número sense cap dada vinculada i no es podria identificar mai el propietari.També és molt important actualitzar les dades en cas de canvi de propietari. El xip està preparat per durar tota la vida de l’animal.
La xapa
Les xapes són unes plaquetes per portar al coll gravades amb les dades del propietari de l’animal (nom i telèfon). Són obligatòries però en qualsevol cas no substitueixen mai el xip. Es un procediment més ràpid per localitzar al propietari a l’animal, ja que qualsevol pot trucar i no cal anar a un centre que tingui lector de xips . A la xapa també es pot indicar que l’animal porta xip.
Finalment, cal saber que és obligatori censar l’animal amb la seva inscripció al registre censal del municipi on residim. Un cop inscrit l’ajuntament el dona d´alta al Registre General d’Animals de Companyia (ANICOM). També és important actualitzar les dades del cens quan l’animal canvia de domicili i donar-lo de baixa en cas de defunció
