Àgil, veloç, afectuós i entendridor, el llebrer ha vingut per quedar-se entre nosaltres com a mascota, pel seu caràcter casolà i tracte fàcil, tal com ens ho explica la Mari Carmen Díaz, responsable d’atenció al client a l’hospital veterinari de Rubí, una enamorada de totes les races llebrer.
Coneixem per llebrers a un conjunt de races que responen a unes característiques més o menys comunes, tot i que són força diferents entre sí. De constitució prima, àgils i ràpids com llebres o conills, són el gos ideal per destinar-lo a la cacera. Però, darrerament, el llebrer s’ha guanyat també la seva reputació com a excel·lent mascota. “Ara veiem molts llebrers pel carrer perquè és un gos tant bonic que és fàcil que es posi de moda”, explica la Mari “amb l’afegit que és un animal que entendreix i es deixa estimar”.
La Mari, que porta tota la vida entre animals, en aquests moments viu amb tres llebrers de diferents races, la Pícara, un llebrer italià, la Trufa, un wippet i la Lula, un galgo espanyol. “Tots tres tenen caràcters diferents. La Pícara és molt afectuosa, sempre està disposada a donar afecte, amor i és pura alegria. Als wippet els encanta córrer i són els més ràpids en reprise, són molt equilibrats, afectuosos i sensibles. El galgo espanyol és un gos que, pel seu historial, està més traumatitzat. La Lula és adoptada, la vaig agafar amb set mesos i és més espantadissa”.
Les potes del llebrer són llargues i fines però fortes. “Semblen de vidre però no tenen problemes d’ossos, en general són animals molt sans. És la seva constitució, són molt àgils i és impressionant veure’ls córrer, tenen una gran capacitat per estirar-se i una gambada enorme, salten, fan revinclades… En reprise és el gos més veloç que existeix, ideal per practicar el canicross. Sovint corro amb ells, sempre molt conscient de que porto un animal al costat, però aguanten perfectament i gaudeixen molt. Quan surto amb la Trufa només amb la mirada ja sé que em demana més”.
Una companyia ideal
La Mari se’ls emporta sovint a la muntanya on gaudeixen d’allò més. “Allà no te’ls acabes. Però en canvi també és cert que si algun dia no els pots treure de casa estan tranquils, no són animals que necessitin sortir com altres races. De fet, són molt pràctics per tenir en un pis. Els italians són una companyia ideal per gent gran o nens, perquè sempre estan contents. La Pícara és alegria pura, sempre busca el contacte físic i fins i tot a l’hora de dormir intenta colar-se pel llençol per ficar-se dins del llit”.
I és que en ser tan prims, a l’hivern els llebrers són molt fredolics. Malgrat que això no és un impediment per sortir i córrer quan fa fred, la temperatura del seu cos baixa ràpidament quan s’estan quiets i és aconsellable que se’ls tapi amb una manta o un vestit. “Entre la gran varietat de roba per a gossos que tenim a les nostres botigues veterinàries, a vegades costa trobar la peça que s’adapti bé al cos del llebrer”, comenta la Mari, “per això el més habitual és que ens el portin i n’hi encarreguem una de feta a mida”.
El llebrer generalment necessita poques atencions. Les races de pèl curt, les més habituals, gairebé no cal ni raspallar-les i durant l’època de muda, que és molt curta, gairebé no deixen anar pèl. Tampoc necessiten un pinso específic mentre sigui de gama alta, no acostumen a estar malalts i amb una bona educació són tremendament obedients.
La Mari està encantada amb els tres. “El tinc tots a casa i molt sovint hi ha també les germanes de la Trufa amb les que mantenim molt de contacte i que ens venen a visitar de tant en tant. Són adorables i entre ells es porten molt bé, sempre van en ramada, on cadascuna té el seu lloc, i no tenen cap problema per conviure amb altres llebrers”.
Curiositat
Com que tenen el cap tan estret i allargat i, en canvi, la tràquea una mica sortida, a vegades és difícil de trobar un collar que no els ofegui però que tampoc se’ls escorri pel cap. A les botigues del Dispensari Veterinari del Vallès us poden assessorar sobre els collars específics per llebrer, dissenyats per tancar-se una mica quan el cos tiba de la corretja de manera que s’evita que llisqui cap a fora.
Fitxa de raça llebrer
Mides
Varien molt segons la raça
Alçada: Des dels 33 cm del llebrer italià fins als 81 cm del azawakh o el rus
Pes: Des dels 2,5 kg de l’italià als 65 del rus.
Característiques
Llargs i prims, de cap estret i allargat. La seva constitució física els fa molt dotats per la carrera i la cacera ja que assoleixen grans velocitats.
Pelatge
N’hi ha de pèl llarg o ondulat (afgà, saluki, rus); de pèl dur (irlandès, escocès); i de pèl curt (espanyol, anglès, wippet, italià, hongarès, Azawak, Sloughi, polonès)
Caràcter
Varia segons la raça, però en general és un gos afectuós, casolà i de tracte fàcil.
Races
Afgà, rus, azawakh, escocès, banjara, espanyol, grec, italià, greyhound, hound cangur, hongarès, polonès, saluki o persa, àrab, wippet i wolfhoun irlandès.
