El gos d’aigua espanyol

Jo tenia clar que aquest era el gos que volia per casa meva perquè són molt afectuosos, actius, alegres, molt bons i acostumen a estar saníssims. A més els agrada molt el mar i jo tinc una caseta al Delta de l’Ebre i m’agrada emportar-me’l. També els encanta l’aigua del riu, dels llacs... és espectacular veure’ls nedar.”

c97c28ea-2d31-471c-84a5-b7e0cac5b97fAmb tres fills petits, un gat i un munt d’animals de qui cuidar-se diàriament a la feina, la veterinària Sonsoles Pons no tenia intencions de posar-se un gos a casa encara. “Pensava que no era el moment, però un amic del meu germà va tenir una camada de gossos d’aigua i li feia il·lusió que me’n quedés un. I a mi de seguida se’m va posar el cuc, perquè aquest gos m’agrada moltíssim, i al final em vaig decidir. És un compromís sí, però n’estic encantada”.

És sabut que aquesta raça tradicionalment ajudava els pastors i caçadors per ser molt fidel i obedient, i també els pescadors, per la seva gran afició a l’aigua i a nedar. “Al país Basc i a Cantàbria n’hi ha molts i quan vaig preguntar perquè em van dir que, antigament, els feien servir per comunicar-se i passar-se missatges entre vaixells, donat que aguantaven molta estona nedant amb una cosa a la boca”.

Fidel, noble, activa i tranquil·la

sonsoles-pons-1La Sidi viu amb la família de la Sonsoles que se l’emporta allà on van i, com era d’esperar, està perfectament adaptada. “És divertit perquè té tan clar que som una família i ens és tan fidel que quan sortim a passejar tots cinc, si els nens van cap a un cantó i el meu marit i jo cap a un altre, la gossa no para de bordar fins que no ens torna a tenir a tots reunits. Això sí, és una mica obsessiva. És a dir ella ha après que t’ha de portar una pedra i qualsevol pedra que trobi te la portarà. A casa col·leccionem pedres!”.

El gos d’aigua és especialment actiu i aguanta molt bé l’exercici físic, ja que té molta resistència, és ràpid, atlètic i molt àgil. La Sidi gaudeix molt quan surt a córrer amb la Sonsoles. “Me l’enduc 3 o 4 cops la setmana i aguanta perfectament uns 10 quilòmetres. Ara, si hi ha dies que només podem fer un passeig curt, també ho accepta”.

I és que a dins de casa és especialment tranquil·la. “És una catifa, no tens gos per res. I a més no deixa gens ni mica de pel perquè no muda, fet que el fa molt aconsellable per a la gent al·lèrgica. De fet és el gos que té la família Obama precisament perquè són al·lèrgics”, comenta la Sonsoles.

Molt intel·ligent, equilibrat i obedient, el gos d’aigües aprèn fàcil i ràpidament. “Són molt llestos. Aviat aprenen a fer les necessitats allà on toca i saben quines són les normes de la casa. També és veritat que els has d’ensenyar des de petits i socialitzar-los quan abans millor perquè sàpiguen estar en contacte amb nens, adults i altres gossos. Amb els meus fills és una meravella i amb els seus amics encara més”.

Una excel·lent nedadora

La família es diverteix d’allò més quan se l’emporten a nedar. “Al mar és espectacular”, assegura la Sonsoles. “El primer cop s’espanta una mica de les onades, però no de l’aigua, i si li tires la pedra, com que és tan obedient, de seguida es capbussa per recollir-la. Al principi sembla que s’ofega però aviat ja veus que aixeca el cap i fa com els nens petits que va movent les potetes tota l’estona. És una cucada”.

I és que, fent honor al seu nom, el gos d’aigua és un excel·lent nedador. Explica la veterinària que “en els llacs i rius encara és més bonic de contemplar-la perquè no hi ha onada i es veu tota la bassa plena i tranquil·la i un caparró allà nedant. La vaig portar per primera vegada amb quatre mesos i primer em pensava que m’havia de tirar a salvar-la, però en un no res en va aprendre”.

Una raça saníssima

Segons la veterinària, el gos d’aigua espanyol és una raça molt pura, sana i requereix molt poques atencions. “L’únic és el pèl, perquè si vols que el tingui llarg l’has de raspallar molt. El més habitual és anar-li tallant de tant en tant. Jo la porto a la perruqueria 2 o 3 cops l’any i li deixo una mitja mida que, a ella que el té del tipus més fi, li fa aquest rínxol tan bonic, com el d’una ovella”.

A més, es poden mullar tantes vegades com vulguin i no cal rentar-los massa perquè s’embruten molt poc. “Només cal vigilar de mantenir-li netes les orelles perquè, com que tenen molt de pel, a vegades se’ls posa una mica de porqueria i poden fer alguna otitis, però pel que fa a la salut, poca cosa més que prevenir-los, com a tots els animals, contra els paràsits interns i externs, i donar-los una bona alimentació que és bàsica per a una bona qualitat de vida. Res més”.

No cal dir que aquesta gosseta d’aigües li ha robat el cor a la Sonsoles. “Per mi és la raça ideal. Espero que la Sidi criï aviat i que hi hagi més gent que en pugui gaudir perquè són molt nobles”.

 

Fitxa tècnica

35fd8754-bd10-4e07-a982-e8fcc2b4cad5El gos d’aigua és un animal ben proporcionat de mida mitjana.

Característiques

Pes: 10-12 kg

Alçada: 38-50 cm

Colors: blanc, negre o marró

Coll curt i musculós, sense papada

Pèl llarg i rinxolat de textura llanosa que no muda.

Ulls expressius i de color castany o avellana harmonitzats amb el color del pèl

Cua curta i potes musculades que proporcionen resistència per nadar.

Caràcter

Actiu i alegre, familiar i fidel. Intel·ligent i fàcil d’ensinistrar.

Categoria/es: