Cadells, primeres atencions i lliçons

La tardor, juntament amb les festes de Nadal, és una de les èpoques més habituals per prendre la decisió de tenir una mascota. Normalment venim de les vacances amb les piles carregades i preparats per afrontar canvis i reorganitzacions a casa i a la nostra vida. Si sou dels que us ho esteu pensant o ja teniu el vostre cadellet –gos o gat-, aquest post és per vosaltres. La doctora Marta Peña del Dispensari Veterinari del Vallès us parla de les atencions que heu de dedicar els primers mesos al vostre animalet per tal que creixi sa i ensenyat.

Per començar, què aconselles als que encara no s’han decidit?

Jo sempre recomano que abans d’agafar un gos valorem quin tipus de vida tenim per tal de poder incorporar a casa aquell animal que a priori s’adaptarà millor. Nosaltres, com a veterinaris, us podem orientar sobre les característiques especials de cada raça: si acostumeu a sortir i a viatjar, si teniu nens petits, si viviu en una casa amb jardí o en un pis...

A partir de quina edat podem separar un cadell de la seva mare?

El més recomanable és al dos mesos, en aquest moment ja estan preparats per al deslletament. Començarem a introduir pinso especial que el cadell anirà alternant amb la llet fins que menjarà només pinso. És aleshores el moment ideal per emportar-se’l.

Ja tenim el cadell. Hem de condicionar la casa d’alguna manera?

És important que poc a poc es vagi habituant a la seva nova llar, doncs la separació de la seva mare suposa un estrès. Per això sempre aconsello que ens emportem a casa la manteta que compartia amb la seva mare i germans, doncs l’ajudarà a que no sigui un canvi tan brusc. També val la pena que se li doni el mateix tipus de pinso perquè no hi hagi un canvi en l’alimentació. Si el volem canviar, cal fer-ho gradualment durant una setmana més o menys.

Quin pinso li hem de donar?

Nosaltres sempre recomanem que se’ls doni un pinso de gamma alta. Per començar ha de ser Junior o Puppy i després depèn de la raça, ja que n’hi ha que són més adequats segons la mida de l’animal. Els gossos de raça gran tenen un creixement ràpid i, en conseqüència necessitats diferents a les d’una altra raça que no creix tant.

Com sabem la quantitat adequada?

Depèn del pinso. Normalment a l’envàs hi posa les quantitats però jo sempre aconsello que si el cadell es queda amb gana se n’hi doni una miqueta més perquè esta creixent. Quan sigui més gran ja veurem. El més aconsellable és repartir-ho en tres o quatre quatre cops al dia.

Quan l’hem de portar al veterinari?

De seguida, per fer-li una revisió completa per comprovar que estigui bé i que no hi hagi cap malaltia congènita. També és molt important desparasitar-lo, com a mínim dues vegades. Un cop s’hagi fet i s’hagi habituat a la nova casa ja es podrà començar a vacunar. A la primera visita ho revisem tot i programem les vacunes que en els cadells posem en vàries dosis separades cada tres setmanes per tal que adquireixin la immunitat necessària.

Com hem de tenir cura de la seva higiene?

En el cas dels gossets s’han de banyar per primer cop quan ja estan completament vacunats. També hi ha unes espumes en sec que es poden utilitzar en cadells o se’ls poden netejar una miqueta les parts que s’embruten més amb un drap humit o tovalloletes.

Com ha de ser el comportament a casa?

El primer dia hem de deixar que el cadellet vagi investigant les diferents parts de la casa. Prèviament haureu decidit on li poseu el seu menjar i l’aigua i el lloc on ha de fer les necessitats que haurà d’estar separat de l’aliment. És evident que al principi no les farà allà, però n’ha d’anar aprenent. Nosaltres recomanem sempre l’ensinistrament en positiu, que vol dir donar premis sempre que el gos faci les seves necessitats on toca. Després de menjar els hem de portar que voltin per allà i quan ho facin correctament donar-los un premi, fer-los moltes carícies, en definitiva recalcar que ho han fet bé. I així poc a poc ho aniran aprenent.

Els hem de tenir a dins o fora de casa?

Al principi millor tenir-los dins de casa i després si volem que s’habituï a estar a fora l’anirem traient poc a poc, que es vagi coneixent el lloc, però no de cop perquè si està habituat a estar amb els germans i la mare i de seguida el deixem sol li provoquem estrès.

Li hem de crear un ambient especial?

Posar-lo al seu llitet amb la manteta de la mare en principi ha de ser suficient. En casos especials, si és un animalet que plora molt, potser el podríem ajudar amb feromones, però en principi amb una mica d’atencions i carícies n’hi ha prou i en tres o quatre dies ja estarà del tot habituat.

Quines malalties poden afectar un cadell?

El més habitual són els vòmits i diarrees perquè a vegades no tenim molt clar el pinso que els hem de donar. Quan apareguin aquests símptomes cal venir sempre al veterinari per veure si és greu o no, perquè en el cas dels gossos podrien tenir la parvovirosi, un virus molt perillós que afecta sobretot els cadells i que alguns no superen. Per això, recomanem també que no se’ls tregui al carrer fins que no estiguin vacunats del tot.

Els ulls són especialment delicats en un cadell?

És que quan neixen encara se’ls està formant l’ull. El tenen tancat i a la setmana ja el van obrint. És important que quan el tinguem a casa ens anem habituant a netejar-li. I també a tallar-li les ungles, netejar les orelles i sempre després donar-li algun premi perquè vegi que estem fent una cosa bona.

Què hem de saber sobre els seus pares que sigui important de cara a futures malalties?

Tot el que puguem saber sobre els seus pares i les malalties que hagin tingut pot ajudar, i també si estan en bones condicions higièniques. Per exemple en les races grans és molt important que els pares siguin lliures de displàsia de maluc perquè són molt propensos a patir-la i si els pares són lliures és més fàcil que ells tampoc la pateixin.

Quan els hem de posar el xip?

Es obligatori que el portin ja quan comencin a sortir al carrer. Els que venen de protectora generalment ja el tenen incorporat. Però el que és molt important és que el portin ben posat, amb les dades del propietari associades perquè sinó no té cap utilitat.

Altres consells que doneu als principiants?

Doncs aconsellem que més endavant es plantegin optar per una assegurança de salut veterinària. A altres països europeus hi ha una major consciència, però aquí encara estem començant, tot i que cada cop hi ha més gent que es decideix per aquest sistema. I també recomanem que, si no volen que la seva mascota criï, l’esterilitzin després del primer zel.

Aquests consells els podem aplicar a gossos i gats?

Sí, és molt semblant. En les dues espècies es produeix l’estrès de la separació de la mares, s’han d’habituar a la nova casa, desparasitar i després vacunar. Als gossos se’ls pot començar a vacunar a partir del mes i mig i als gats als dos mesos. A casa els gats són molt nets, de seguida fan les necessitats a la seva sorra, a vegades des del primer dia. Però dels gats us en parlem més a fons en una altra entrevista.