Socialització: un altre gos a casa L’experiència de la Sam amb la Tona i el Siri

La Sam Marín, responsable d’atenció al client del Dispensari de Sant Cugat i una enamorada de la raça caniche, fa uns mesos que va adoptar el Siri per fer companyia a la seva fidel Tona, un altre caniche mini. En aquesta entrevista ens explica com ha anat el procés de socialització del cadell i l’adaptació dels dos gossos per a conviure plegats harmònicament.

Com és que et vas plantejar adoptar un altre gos?

socialitzacióPerquè la Tona ja té 10 anys i el dia que falti sé que necessitaré la companyia d’un altre caniche. Vaig pensar que era un moment adequat. A mi m’agrada molt com és la Tona, el seu caràcter, la seva educació. És mimosa, no borda, i vull que el SIri aprengui d’ella i agafi les seves pautes.

I com està funcionant?

Doncs prou bé. El Siri ha sortit molt tranquil i bo i afectuós, i la Tona l’està ensenyant molt. Tot i així, al principi va ser una mica dur. He tingut la Tona sola a casa durant molt temps, i és normal que marqués molt, tot era el seu territori. A més el Siri va arribar a casa amb sis mesos i l’havia de treure sis cops al dia ja que encara no retenia prou. Va ser una mica estressant.

Però de seguida van congeniar…

Jo ja sabia que la Tona mai li faria res. És difícil que un gos ataqui un cadell, ja ho veuen que és petit. 
Aviat se n’adonen que també viu allà i nosaltres també els fem veure que no deixarem de fer-los cas. Després de seguida es van fer col·legues, es protegeixen, perquè també es fan molta companyia i ho fan tot junts. Ara són molt amics, dormen junts, mengen del mateix plat. Amb els animals, com amb les persones, és qüestió d’adaptació. Evidentment la Tona és la que mana i si el cadell la molesta el marca.

També et portes el Siri al Dispensari com feies amb la Tona?

Sí, venen els dos junts, o a vegades només me n’emporto un i l’altre es queda tranquil·lament a casa, o també els deixo els dos sols a casa i s’hi estan la mar de bé,

El petit aprèn i el gran es rejoveneix

Com està la Tona?

Doncs al tenir un cadell s’ha rejovenit, torna a jugar molt amb ell i li el Siri dona molta marxa, alegria. Crec que es molt positiu per un animal tenir un company.

I si es d’una altra espècie?

Gossos i gats també s’acostumen a estar junts si ho fas amb naturalitat. Es fan molta companyia i sempre s’ho passen més bé que si estan sols.

Com ho fas amb el menjar?

Fins que el Siri no va tenir l’any menjaven per separat cadascú el seu pinso A partir de l’any ja mengen el mateix tots dos i comparteixen, fins i tot, la mateixa menjadora. Aviat la Tona haurà de prendre pinso de sènior, però de moment ho allargaré una mica, ja que està molt sana. Els dono de menjar dos cops al dia i mitja hora després ja els puc treure de passeig per fer les seves necessitats. Amb la Tona al costat, ha estat molt més fàcil ensenyar el Siri!

Et donen molta feina?

Són gossos nets, que no deixen pèl. Només cal netejar-los les orelles, raspallar-los, tallar-los una mica les ungles, cuidar-los bé la boca i, de tant en tant banyar-los. Jo ho faig sovint perquè no em costa i així ja els acostumo de petits. Una mica de feina sí, ja que ho haig de fer tot per duplicat, però em compensa molt perquè em fan molta companyia.

Posts relacionats:

Races. El caniche. L’experiència de la Samb amb la Tona

 

Deixa un comentari