Arxiu de la categoria: Entrevistes

Socialització: un altre gos a casa L’experiència de la Sam amb la Tona i el Siri

La Sam Marín, responsable d’atenció al client del Dispensari de Sant Cugat i una enamorada de la raça caniche, fa uns mesos que va adoptar el Siri per fer companyia a la seva fidel Tona, un altre caniche mini. En aquesta entrevista ens explica com ha anat el procés de socialització del cadell i l’adaptació dels dos gossos per a conviure plegats harmònicament.

Com és que et vas plantejar adoptar un altre gos?

socialitzacióPerquè la Tona ja té 10 anys i el dia que falti sé que necessitaré la companyia d’un altre caniche. Vaig pensar que era un moment adequat. A mi m’agrada molt com és la Tona, el seu caràcter, la seva educació. És mimosa, no borda, i vull que el SIri aprengui d’ella i agafi les seves pautes.

I com està funcionant?

Doncs prou bé. El Siri ha sortit molt tranquil i bo i afectuós, i la Tona l’està ensenyant molt. Tot i així, al principi va ser una mica dur. He tingut la Tona sola a casa durant molt temps, i és normal que marqués molt, tot era el seu territori. A més el Siri va arribar a casa amb sis mesos i l’havia de treure sis cops al dia ja que encara no retenia prou. Va ser una mica estressant.

Però de seguida van congeniar…

Jo ja sabia que la Tona mai li faria res. És difícil que un gos ataqui un cadell, ja ho veuen que és petit. 
Aviat se n’adonen que també viu allà i nosaltres també els fem veure que no deixarem de fer-los cas. Després de seguida es van fer col·legues, es protegeixen, perquè també es fan molta companyia i ho fan tot junts. Ara són molt amics, dormen junts, mengen del mateix plat. Amb els animals, com amb les persones, és qüestió d’adaptació. Evidentment la Tona és la que mana i si el cadell la molesta el marca.

També et portes el Siri al Dispensari com feies amb la Tona?

Sí, venen els dos junts, o a vegades només me n’emporto un i l’altre es queda tranquil·lament a casa, o també els deixo els dos sols a casa i s’hi estan la mar de bé,

El petit aprèn i el gran es rejoveneix

Com està la Tona?

Doncs al tenir un cadell s’ha rejovenit, torna a jugar molt amb ell i li el Siri dona molta marxa, alegria. Crec que es molt positiu per un animal tenir un company.

I si es d’una altra espècie?

Gossos i gats també s’acostumen a estar junts si ho fas amb naturalitat. Es fan molta companyia i sempre s’ho passen més bé que si estan sols.

Com ho fas amb el menjar?

Fins que el Siri no va tenir l’any menjaven per separat cadascú el seu pinso A partir de l’any ja mengen el mateix tots dos i comparteixen, fins i tot, la mateixa menjadora. Aviat la Tona haurà de prendre pinso de sènior, però de moment ho allargaré una mica, ja que està molt sana. Els dono de menjar dos cops al dia i mitja hora després ja els puc treure de passeig per fer les seves necessitats. Amb la Tona al costat, ha estat molt més fàcil ensenyar el Siri!

Et donen molta feina?

Són gossos nets, que no deixen pèl. Només cal netejar-los les orelles, raspallar-los, tallar-los una mica les ungles, cuidar-los bé la boca i, de tant en tant banyar-los. Jo ho faig sovint perquè no em costa i així ja els acostumo de petits. Una mica de feina sí, ja que ho haig de fer tot per duplicat, però em compensa molt perquè em fan molta companyia.

Posts relacionats:

Races. El caniche. L’experiència de la Samb amb la Tona

 

Entrevistes publicades

dani-ripolles-web-1Rafa Ríos, auxiliar veterinari del Dispensari Veterinari del Vallès. 09/05/2017

Gemma Ruiz, perruquera del Dispensari Veterinari del Vallès. 02/05/2017

Entrevista a Daniel Ripollès, oftalmòleg veterinari. 11/10/2016

Ecografies. Entrevista al veterinari Quim Menzinger. 02/05/2016

Les Giàrdies. Entrevista a la veterinària Victòria Carreras. 11/04/2016

Quim Menzinger, nou cap de l’Hospital 24 Hores. 14/03/2016

Acupuntura. Entrevista a la Dra. Sonsoles Pons. 02/11/2015

Cadells. Primeres atencions i lliçons. Entrevista a la veterinària Marta Peña. 12/10/2015

La fura, una simpàtica i joganera mascota. Entrevista a la veterinària Ester Barrio. 6/07/2015

Gossos a l’estiu. Com apaivagar els efectes de la calor. Entrevista a la veterinària Ilaria Zanoni. 15/06/2015

Fòbia als petards. Com podem ajudar la nostra mascota? Entrevista al veterinari Carles Vargas 08/06/2015

Homeopatia. Entrevista a la veterinària especialista, Sonsoles Pons. 2/06/2015

Hàmster, una mascota per als nens. Entrevista a la veterinària Ester Barrio. 25/05/2015

Ocells. Entrevista a Susanna Carles, biòloga, perruquera i auxiliar veterinària. 13/05/2015

Un conill com a mascota. Entrevista a la veterinària Ester Barrio. 27/04/2015

Teràpies naturals. Entrevista a la veterinària, Sonsoles Pons. 20/04/2015

Paràsits externs. Entrevista a Margarita Gómez, responsable de vendes a Rubí 2. 14/04/2015

Gats. Entrevista a la veterinària, Meritxell Sodevila. 08/04/2015

Paràsits intestinals. Entrevista a la biòloga, Nèlida Ciurana. 09/03/2015

Cristina Garcia, veterinària. Entrevista sobre la Leishmània.  16/02/2015

Elena Rosa. Vols regalar un cadell? Recomanacions veterinàries. 29/12/2014

Oriol Blanquer, perruquer caní. 9/12/2014

Héctor Hernando, nou responsable de l’hosital 24 hores. 22/11/2014

Nova etapa professional per al veterinari Xavi Barnils. 15/10/201

Rafa Ríos, auxiliar veterinari a l’hospital de Rubí “Aquí treballem en equip, ens sentim molt còmodes i els nostres pacients també”.

Només fa 9 mesos que es va incorporar al Dispensari Veterinari del Vallès com a auxiliar veterinari i sembla que hi porti anys. Inquiet i disposat, el Rafa Ríos es mou amunt i avall de l’hospital, sempre allà on en necessiten, pendent de donar un cop de ma amb els animals, de tenir el material a punt i al seu lloc, de fer una moixaina als hospitalitzats… Una figura que ja s’ha fet indispensable per al bon funcionament del nostre engranatge intern.

Quina és la feina de l’auxiliar veterinari?

La nostra missió és de suport als veterinaris en tot el que necessitin. Des de subjectar un animal o treure mostres, fins a fer radiografies o medicar els hospitalitzats. Hem de mantenir-ho tot net, que el material sigui al seu lloc, veure l’evolució dels animals, ajudar en les operacions… tot això és feina de l’auxiliar. Diguem que el que no podem fer és atendre consultes o operar, però ens ocupem de tota la resta!

Com ha estat la teva incorporació al Dispensari?

M’he adaptat molt ràpidament. La meva experiència anterior m’ha estat molt útil i el que no sé ho pregunto als veterinaris. La figura de l’auxiliar és bàsica en un grup com el Dispensari Veterinari del Vallès i tots han confiat de seguida en mi. Malgrat que només soc a l’hospital de  Rubí, com que aquí hi ha rotació, he treballat amb tots els veterinaris ja sigui a l’hospital o quan em necessiten a consulta també.

Com s’han adaptat ells a tu?

Molt bé. Tot i ser un centre gran i amb força moviment, el tracte és molt agradable i familiar. Aquí treballem en equip, ens sentim molt còmodes i els nostres pacients també.  A més, des que hi sóc jo, els veterinaris ja només han d’atendre pacients i ocupar-se de les qüestions mèdiques, jo ja m’encarrego de la resta de detalls. L’auxiliar és una figura molt necessària de suport al veterinari.

La feina en un hospital veterinari

Aquest és el teu primer contacte amb un hospital veterinari?

És el primer hospital on treballo tot i que abans havia treballat en un altre centre fent una feina similar. La veritat és que el dia a dia de l’hospital és apassionant.

I com valores les instal·lacions?

En equipaments el Dispensari Veterinari del Vallès està molt avançat. A més, si veig que hi ha algun aparell que queda una mica desfasat o que falla, com que sóc jo el primer que se n’adona, aviso i es posa remei.

Els estudis de l’auxiliar veterinari

Com va començar la teva vinculació amb aquesta professió?

Vaig fer un curs d’auxiliar veterinari en una acadèmia. A Espanya aquests estudis no estan regulats de manera oficial, no hi ha cap escola que et doni formació ni titulació. Hi ha algunes acadèmies privades que et donen un títol si pagues, però legalment la nostra professió no existeix. I després has de buscar-te la vida per aprendre. Jo he tingut la sort de que em va sortir molt bé.

On vas continuar l’aprenentatge?

Em vaig buscar les pràctiques en un centre de rèptils a Sabadell on tractàvem iguanes, serps i altres animals exòtics. En comptes dels tres mesos de pràctiques obligatoris vaig estar-hi gairebé un any, fins que el negoci va tancar. En aquest temps vaig aprendre moltíssim! No és que l’atenció mèdica dels exòtics sigui més complicada que la d’altres animals però has d’estar especialitzat.

Queda clar que adores els animals!

Sí! Ara només tinc un gos i un gat, però tota la vida m’han agradat i sempre hi he conviscut. Amb els animals sempre he tingut experiències agradables, molt millors que les que tingut amb les persones. Això no vol dir que no hagi tingut alguna queixaladeta però… ja se sap són coses de l’ofici!