Marta Valldeperas, nova veterinària del Dispensari: “Aquí la feina és apassionant, no t’avorreixes mai”

Des del passat estiu Marta Valldeperas forma part de l’equip de professionals del Dispensari Veterinari del Vallès. La seva tasca es desenvolupa a cavall entre els centres de Barcelona i Rubí 2, on passa visites veterinàries, i l’hospital 24 hores, on atén urgències i participa de les guàrdies de cap de setmana.

Fa uns anys, després d’acabar la carrera, la Marta Valldeperas, veïna de Rubí, va donar els seus primers passos com a professional de la veterinària al Dispensari Veterinari del Vallès. Més endavant, la seva vida laboral la va portar a altres centres de diverses localitats dels voltants. “Estic encantada d’haver tornat aquí, on sempre m’he sentit com a casa”, explica la veterinària.

Especialitzada en petites mascotes, la Marta té especial predilecció per gossos i gats, i sobretot per l’estudi del seu comportament, camp en el qual s’ha format a través de diversos cursos i seminaris. En aquesta nova etapa, la seva tasca se centra sobretot en la visita del dia a dia.

Aquí la feina és apassionant, no t’avorreixes mai”, ens explica la veterinària. A les clíniques s’ha familiaritzat amb les ecografies, una tècnica que considera especialment útil per al diagnòstic. També realitza radiografies, sutures i visites de prevenció, col·locació de vacunes i microxips.

Prevenció

En aquest sentit, i ara que arriba l’hivern, la Marta Valldeperas aprofita per advertir i aconsellar als propietaris de mascotes que continuïn amb les mesures antiparasitàries, malgrat que baixi la calor ambiental, tal com ho expresa en aquest vídeo:

D’altra banda, la veterinària també considera molt enriquidores les guàrdies que realitza a l’Hospital Veterinari de Rubí. “Et permeten familiaritzar-te amb casos més fora de lo normal i aprendre a reaccionar ràpidament”.

Els que ja s’han familiaritzat amb ella són els seus pacients. Encantats de tenir-te amb nosaltres i benvinguda Marta!

Com introduir un segon gat a casa

Introduir a casa un company per al vostre gat no és tasca fàcil. Els gats són molt gelosos del seu territori i difícilment acullen mansament al nou inquilí. La veterinària del Dispensari, Meritxell Soldevila us explica en aquest post com ho heu de fer.

Fa uns mesos la Meritxell va adoptar un gat europeu, la Suqui, que hauria de conviure amb el seu antic gat, el Panxo, un creuat de persa, fins aleshores el rei de la casa. Van ser necessàries unes setmanes perquè tots dos s’habituessin a la nova situació. La Suqui va estar tres dies amagada darrera el sofà, però ara la situació s’ha normalitzat i ambdúes mascotes conviuen de manera harmònica.

Hi ha dues maneres de superar-ho”, explica la Meritxell. “La teoria més acadèmica diu que el millor és que els dos animals es vagin coneixent de manera gradual. Se’ls assigna una habitació a cadascun i cada dia se’ls deixa una estona junts: que es vegin, s’acostin, s’olorin… cada dia una estona més llarga, i durant una setmana o deu dies”.

L’experiència de la Meritxell, però, ha estat diferent. “Jo des del primer dia ja els vaig deixar els dos junts i, malgrat que en principi no es feigen gens de cas, poc a poc s’han anat acostant l’un a l’altre. A vegades es fan alguna bufada i si l’enfrontament puja de to els fem un crit. No s’estimen massa, però hem aconseguit una situació d’equilibri”.

Pel que fa al menjar primer s’alimenta el gat més veterà, el que porta més temps a casa. El Panxo i la Suqui comparteixen la menjadora amb el pinso, l’aigua, el llit i el rascador, però tenen la seva pròpia gatera. “Fins i tot aconsellen que si hi ha dos gats hi hagi tres gateres i ells mateixos se les intercanvien”, explica la Meritxell.

Una ajuda amb feromones

Finalment, una bona opció per crear un clima d’enteniment entre els dos animals són les feromones. Feliway Friends és un producte a base de feromones similars a les de l’apaivagament felí que produeix la mare després del part durant la lactància. Quan els gats la detecten els proporciona un efecte calmant amb el company que poden reconèixer al llarg de tota la seva vida. “Aquí al Dispensari l’aconsellem sempre, ja que ajuda a evitar les baralles i fa que es tranquilitzin”, afirma la veterinària.

Sònia González, la meticulosa perruquera canina de Rubí 2

Tranquil·la, meticulosa, perfeccionista… la Sònia González és la nova incorporació a l’equip de les perruqueries del Dispensari. Es mou segura i decidida en el seu entorn, envoltada de sabons, xampús i mascaretes, on controla fermament tant els animals com les tisores.

Va estudiar estilisme caní i felí a l’acadèmia Style Dogs de Ripollet, en un curs pràctic que li va permetre compaginar els estudis amb les seves primeres feines com a perruquera veterinària. Allà va aprendre estètica canina i tota mena de talls, així com els serveis d’higiene: des de tallar ungles fins a netejar orelles i buidar glàndules anals.

Des del mes de setembre treballa al centre de Rubí 2, al carrer Gimnàs, on s’hi troba molt còmoda ja que és veïna d’aquesta localitat. La Sònia s’atreveix amb tot: gossos de totes races, gats i també s’ha estrenat ja amb èxit amb els conills.

La seva metodologia és molt acurada. “Primer rento, després asseco i alliso el cabell i després tallo en sec a ma, amb les tisores. Per acabar faig un buidatge de les glàndules anals, netejo bé les orelles i tallo les ungles”. Hi dedica una bona estona, i el resultat és excel·lent. “Sempre m’ha agradat molt la perruqueria canina. Ja li tallava a la meva gossa, la Duna, un creuat entre canitx i Shih Tzu. I a vegades també faig proves amb els meus gats, el Xema i l’Espartaco”.

I la setmana passada la prova de foc: una bona feina amb la Guinness, una bellugueta i joganera cadell de gos d’aigües que, com si fos Samsó, va defensar contundent la seva cabellera. Després de gairebé un mes amb nosaltres, la perruquera està del tot adaptada. Benvinguda a l’equip del Dispensari, Sònia!

El bloc del Dispensari Veterinari del Vallès